Search results for "Catalan Literature"
showing 10 items of 43 documents
Producción y difusión digitales de las humanidades no vanguardistas en el siglo XX: el ejemplo de la filología catalana medieval
2014
Aquest article ofereix un panorama històric dels formats digitals emprats al segle XX en un petit camp de les Humanitats: la filologia catalana medieval, com a exemple de moltes altres àrees de recerca similars, no avantguardistes, i centrades en estudis textuals. S'hi mostra que la gestió textual i de vocabulari, així com les bades de dades lèxiques i bibliogràfiques, van constituir els seus primers projectes. L'article conclou amb una brevíssima valoració dels desafiaments digitals en el futur immediat, especialment en eines de publicació: pdf front a epub, i l'accelerat procés de compartir la recerca més recent a través de les xarxes socials d'investigadors. S'hi defén la via de la cultu…
La mitificació vuitcentista del passat medieval: la figura de Jaume I, rei d'Aragó
2012
La reivindicació de Jaume I com a símbol identitari que, de manera col·lectiva, portaren a terme els escriptors valencians de la segona meitat del segle XIX es fonamentà en tres fites històriques molt pròximes en el temps: la commemoració del VIé centenari de la seua mort, que se celebrà en juliol de 1876; la visita que una trentena d’escriptors i artistes valencians i catalans realitzaren en maig de 1882 al monestir de Poblet (Tarragona), on fou enterrat el Conqueridor; i la commemoració del VIIé centenari del seu naixement, que es portà a terme a València en 1908. The reivindication of King Jaume I as an identity symbol done by numerous Valencian writers of the mid-19th c. is based on thr…
Les autotraduccions poètiques al castellà de Joan Fuster (Verbo, 1946-1949)
2017
Resum: Es preten posar en relleu la importancia de la poesia i la traduccio en el conjunt de l’obra literaria de Joan Fuster a partir de les autotraduccions poetiques en castella que publica, entre 1946 i 1949, en Verbo , revista literaria que funda i dirigi amb Jose Albi. Par- tint d’una contextualitzacio previa en que es justifica la presencia de l’autotraduccio en la historia de la literatura catalana, s’analitzen els motius pels quals Fuster hague de traduir un nombre considerable de poemes. En aquest sentit, hi intervenen dos factors basics que determinen l’orientacio de la nostra investigacio: el paper central de Fuster en la creacio de Verbo i els dubtes que generaren les autotrad…
EL LLIBRE DELS FETS DE JAUME I. EXPRESSIONS IDIOMÀTIQUES I METADISCURSIVES / THE JAUME I’S LLIBRE DELS FETS: IDIOMATIC AND METADISCURSIVE EXPRESSIONS
2018
En aquest article, a partir de l’elaboracio del corpus complet de les unitats frasiques (uf) del Llibre dels fets, s’hi estudien contextualitzades algunes de les locucions, formules i paremies, a fi d’analitzar-ne els aspectes formals i les connotacions conceptuals i estilistiques que hi aporten. Alhora, s’hi ha ates l’evolucio diacronica d’aquestes uf, i, en el cas dels proverbis, s’han contrastat amb documentacio concordant. Tambe s’hi han tingut en compte algunes expressions metadiscursives recurrents, que s’han analitzat com a marques d’autoria rellevants. Paraules clau: literatura catalana medieval, locucio, formula, paremia, expressio metadiscursiva. Abstract: For the purposes of this…
«Enrique de Villena y Curial e Güelfa»
2018
Enrique de Villena (1384-1434), noble aficionado a las letras, autor bilingüe en catalán y castellano, residente algunos años (ca. 1416-1429) de manera intermitente en la corte valenciana de Alfonso V de Aragón y Juan de Navarra, influyó en el concepto de literatura del autor de la novela caballeresca Curial e Güelfa (Enyego d’Àvalos?), escrita en catalán (Nápoles-Milán, c. 1445-1448) y relacionable con la corte italiana del Magnánimo. El Curial presenta conexiones intertextuales con la obra de Villena, además de hápax y neologismos compartidos. Su autor conoció, sin duda, Los dotze treballs d’Hèrcules (Valencia, 1417) y parodió errores mitográficos de la Eneida romanceada, glosada y morali…
Vicent Garcia, poeta europeu
2012
Després de repassar la bibliografia crítica i els textos poètics derivats, es procedeix a l’anàlisi d’un conegut sonet de Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona (1578/1579-1623): «A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil», que comença «Ab una pinta de marfil polia», en què l’autor mostra una habilitat poètica excepcional. S’insereix després el text en el seu context estètic i històric, el barroc europeu, i finalment se’l compara amb una sèrie de sonets equivalents, sobre el mateix motiu, produïts per autors castellans, portuguesos, italians i francesos. S’hi conclou que el de Garcia és molt original, tot i la forta codificació de la sèri…
Tòpics retòrics dels textos hagiogràfics bizantins i catalans
2018
Resum: El present treball analitza comparativament els principals tòpics retòrics presents als pròlegs de textos hagiogràfics bizantins i catalans. El punt de partença és la consolidació del gènere hagiogràfic com a tal en la literatura grega tardo-antiga i d’època bizantina i la seua influència sobre el desenvolupament de l’hagiografia en Occident, primer en llatí i després en les llengües romàniques a partir de l’Edat Mitjana. En aquest sentit, podrem observar l’ús d’un mateix repertori de caràcter retòric per presentar i embellir el text i analitzarem l’explicació d’aquest fenomen i les perspectives d’estudi a explorar. 
 
 Paraules clau: hagiografia, literatura bizantina, lit…
L?encaix de la narrativa sense ficció de Víctor Labrado en el paradigma de la novel·la històrica valenciana
2019
Resum: L’escriptor valencià Víctor Labrado (Sueca, 1956) s’ha erigit com un dels grans referents contemporanis en el camp de la novel·la de no-ficció en català, subgènere narratiu que conjumina la intenció metanovel·lesca amb fidedignes discursos testimonials. Ara bé, ¿les obres cabdals de Labrado –peculiars, idiosincràtiques i gens usuals– poden ser considerades també, sense subterfugis ni matisos, novel·la històrica? A grans trets: trames guerracivilistes empeltades d’entrevistes, dosis generoses de periodisme documental i absència gairebé absoluta de ficció. La tècnica i l’estil propi no suposen, però, cap impediment perquè molts llibres seus siguen alhora novel·la històrica, si fem cas …
Notícia d’una mística catalana de principi del segle XVIII: Teresa Mir i March i la seva autobiografia espiritual Rahó de l’esperit.
2013
Resum: En aquest article es presenta l’autobiografia espiritual en català Rahó de l’esperit (1709-1714) de la mística d’Olot Teresa Mir i March (1681-1764) i la Relació introductòria del seu pare espiritual, Esteve Gay, conservades en un testimoni únic, el manuscrit número 6 de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. Se’n detalla l’estat de la qu?estió, la descripció i estructura del còdex, així com una anàlisi sumària dels diferents elements que el componen. S’aprofundeix en les dades biogràfiques de la beata a partir de la recerca arxivística. Es detallen les lectures de Mir durant els anys de redacció de Rahó de l’esperit (devocionaris i tractats espirituals), i es fa es…
Joan Roís de Corella, Lamentació de Mirra, de Narciso, de Píramus i Tisbe: edizione critica
2016
Il contributo, che è un’anticipazione parziale dell’edizione critica integrale delle narrazioni mitologiche di Joan Roís de Corella (XV sec.) per Barcino (ENC), nasce dall’esigenza di rivedere la situazione testuale della faula in oggetto (Lamentació de Mirra, de Narciso, de Píramus i Tisbe) e di avanzare, dove necessario, nuove proposte di lettura. Esso consta di due parti, delle quali la prima contiene l’Introduzione, la seconda il Testo con note a piè di pagina, in cui si discutono questioni relative alla constitutio textus, l’Apparato e l’Apparato complementare. Nell’Introduzione si danno informazioni essenziali circa la tradizione manoscritta delle Lamentacions (altrimenti note come Lo…